Yo creía que lo había visto todo, pero los ingleses no dejan de sorprenderme, pero no sé si para bien o para mal. Os dejo un enlace sobre la camapaña de “apoyo” a la selección española que está realizando la cadena de televisión británica Sky. Ojito al detalle de las maracas.
Assegut en un banc del carrer on viu contempla just el moment en el qual els fanals s’encenen, mentre el sol va caient arrosegant la llum que fa més visibles els contrasts dels edificis que l’envolten. Aquest carrer es troba aliè a tot allò que el voreja, sembla una mena d’oasi en mig de la gran ciutat. Sens dubte és el primer moment del dia en el qual troba la tranquilitat perduda des de fa molt de temps. S’adona que les idees se li han anat amuntegant al cap fins que han pres control de la seva ànima. Fa temps que fa un gran esforç per desfer-se’n. Les pors, les mancances i la pèrdua de allò que creia segur han anat enfonsant la seva ànima i minvant-li el ritme vital. La foscor ha anat tenyint d’ombres el que fins aleshores era alegre i ha caricarituritzat les persones fins a convertir-les en andròmines grotesques. Al capdavall, un seguit d’esdeveniments dels quals el millor que ha pogut fer és acceptar-los tal con venien sense poder fer-hi res. Tanmateix, aquest carrer amb aquest sol amagant-se i amb aquest ambient dolç inclou això que més necessita. Mai hauria imaginat que li seria lliurat d’aquesta manera tan banal: un moment, una estona petita, fugaç, xicoteta on no hi ha més que ell i aquesta sensació. Fins aquest precís instant no se n’ha adonat: el món és incapaç de deixar de sorprende’l, per més que ho negui.
