Anècdotes i fotos parisines

Passejant per París amb el filòsof ens vam trobar amb un bar espanyol (on a banda de truita de patates venien burritos, fajitas i altres àpats típics espanyols… ejem). Després de fer un parell de bromes amb els cambrers un home xinès que hi havia al costat, en el seu restaurant xinès, em va sentir parlar castellà amb ells i ens va dir tot seguit “Entlen a nustlo lestaulante, al fondlo hay sitlio”. Des d’aquell moment el filòsof i jo el vam batejar com “el chino español”. Hi vam tornar a passar i allà seguia, esperant turistes de parla espanyola.

El Chino Español

París és una ciutat plena de bars i restaurants, per això l’oferta és molt ampla i competitiva. L’aspecte de la majoria d’ells em va semblar molt bona, tot i que n’hi havia alguns de més baratets que no tenien el mateix aspecte que els cars. Però en va haver un que em cridar moltíssim l’atenció, i és que en mig d’un carrer típic del barri llatí (molt turístic i típic) ens vam trobar amb el que jo vaig anomenar el pitjor restaurant de París. No va ser el seu reduït espai amb quatre taules (literlament quatre), ni els preus més baixos que tots els restaurants que l’envoltaven el que més em va cridar l’atenció, sinó l’aspecte brut i descuidat que presentava. Per cert, hi havia una parella sopant, no sé com es trobaran avui.

El pitjor restaurant de París

Per cert, no sé si sabeu que Madrid és l’única ciutat del món on el metro ve del costat dret. Si algun dia aneu a París o a qualsevol altra ciutat amb metro i veieu a una persona esperant el metro mirant al costat dret, ja sebeu d’on és.

Metro de París

La barrera lingüística és important, i jo de francès gens ni mica (de moment). Per sort anava amb el filòsof, que té aquesta llengua com a materna. Així i tot, va ser divertit entrar a l’església del Sagrat Cor i dir en veu alta (no gaire eh?) “¡Dios no existe!” Reconec que l’impacte hauria estat més gran si m’haguessin entès, igual que en passar al costat d’una famosa gelateria parisina i cridar en veu igualment alta “¡Los helados son de leche de rata!” Confirmat: els francesos no parlen gaire castellà.

París està ple de racons curiosos, però mai de la vida hauria sospitat que em trobaria un local amb un nom tan suggerent com aquest. Sobren les paraules.

Local de nom suggerent

Us deixo un seguit de fotos que he seleccionat de la visita. Sí, ja sé que en són moltes, però en podrien haver estat més

Vista nocturna del riu Sena

La torre que es veu des de molts llocs

Le Moulin Rouge

La Défense, centre econòmic de la ciutat, des de la Torre Eiffel

Plaça de Trocadero, des de la Torre Eiffel. Hi havia concert de Juanes i Shakira

L'arc del Triomf, des de la Torre Eiffel

Parc du Champs de Mars, i al fons la Torre del Montparnasse, des de la Torre Eiffel

Tercer pis de la Torre Eiffel, des d'on vaig fer les fotos anteriors

L'arc del Triomf

Champs-Elysées

Església del Sagrat Cor

La Torre Eiffel des del Sagrat Cor

Magnífica vista de la ciutat des del Sagrat Cor

Torre del Montparnasse des del Sagrat Cor

Detall de l'Església del Sagrat Cor

Museu del Luvre

Tomba d'un pintor en el Cementeri de Père-Lachaise

Tomba de Jim Morrison en el Cementeri de Père-Lachaise

Barri Llatí

La Torre Eiffel de nit

Etiquetas: França, Francia, París