Ereccions europees

Si t’imputen per corrupció o si t’enxampen viatjant amb avions oficials pagats pel teu país quan no deus fer-ho o si et dediques a muntar festes amb meuques que podrien ser les teves filles a càrrec del país que presideixes… si tot i això la gent et segueix votant, ¿per què no seguir fent-ho?

El català, llengua sense fronteres / El catalán, lengua sin fronteras

Tothom sap que el català/valencià es parla a Catalunya i País Valencià, però la llengua passa aquestes fronteres, fins i tot a altres països.

Abans de sortir fora del país, dins d’Espanya es parla català en una petita zona de Múrcia que es diu El Carxe (de la qual ja vam parlar) i a l’Aragó. A l’Aragó, d’aquesta zona se’n diu ‘La Franja de Ponent’. Políticament pertany a les províncies d’Hosca, Saragossa i Terol, i la xifra de parlants voreja els 50.000. No té caràcter oficial, i a les escoles es pot estudiar com a assignatura optativa. Cal assenyalar que té el percentatge més alt de parlants de tot el domini lingüístic. Per tant, Aragó constitueix una regió trilingüe (però no alhora, sinó que es dóna en alguns llocs en forma bilingüe), ja que també s’hi parla en algunes zones l’aragonès, del qual vaig parlar en un altre post. Respecte al mapa lingüístic hi ha algunes controvèrsies sobre algunes zones que no se sap si catalogar-les com a aragonoparlans o catalonoparlants,  i d’altres que fan servir parles de transició del català a l’aragonès.

Zona catalonparlant emmarcada dins d'Aragó

La Franja d'Aragó en el mapa dels Països Catalans

A França també prop de 145.000 persones parlen català (n’hi ha més que l’entenen). Es tracta del que s’anomena ‘Catalunya Nord’. Aquesta zona pertany actualment al departament dels Perineus Orientals i la ciutat més imprtant és Perpinyà, però va pertànyer a Catalunya fins a 1659, quan Felip IV de Castella i III d’Aragó va signar el Tractat dels Pirineus, mitjançant el qual atorgava aquestes zones a França per posar fi a un conficte amb el país veí; finalment en 1700 es va prohibir l’ús de la llengua, encara que ha persistit fins avui. Actualment França no reconeix la cooficilitat de la llengua com ho fa Espanya a Catalunya i País Valencià, però el 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals va declarar la cooficilitat de la llengua.

Ubicació de Catalunya Nord respecte a Catalunya

Comarques de Catalunya Nord en els Països Catalans

La televisió francesa France 3 fa els informatius regionals en català en aquesta zona:

Potser el cas més curiós és el de la ciutat italiana de l’Alguer, a l’illa de Sardenya, on encara es parla català, encara que allà és anomenat ‘alguerès’. Aquesta ciutat, que supera els 40.000 habitants, es va aixecar contra el rei d’Aragó (a qui pertanyia la ciutat) Pere el Cerimoniós, i arran d’això es va expulsar la seva població i es va repoblar la ciutat amb gent catalanoparlant. El català va ser la llengua majoritaria fins al segle XX, en el qual la immigració de parla sarda i el desenvolupament dels mitjans de comunicació en italià van fer que tant el sard com l’italià guanyessin parlants. Tot i això, el català és la primera llengua del 22,4% dels algueresos, segons dades de 2004. Des de 1997 el català té reconeixement legislatiu en l’Alguer.

Mostra del català de l’Alguer:

————————————————–

Todos sabemos que el catalán/valenciano se habla en Cataluña y Comunidad Valenciana, pero la lengua pasa fronteres, incluso a otros países.

Antes de salir fuera del país, dentro de España se habla catalán en una pequeña zona de Murcia que se llama El Carche (de la cual ya hablamos) y en Aragón. En Aragón, a esta zona la llamamos ‘La Franja de Poniente’. Políticamente pertenece a las provincias de Huesca, Zaragoza y Teruel, y la cifra de hablantes ronda los 50.000. No tiene carácter oficial, y en los colegios se puede estudiar como asignatura optativa. Es necesario señalar que tiene el porcentaje más alto de hablantes de todo el dominio lingüístico. Por tanto, Aragón constituye una región trilingüe (pero no al mismo tiempo, sino que se da en algunos lugares de forma bilingüe), ya que también se habla en algunas zonas el aragonés, del cual hablé en otro post. Respecto al mapa lingüístico hay algunas controversias sobre ciertas zonas que no se sabe si catalogarlas como aragonoparlantes o catalonoparlantes, y otras que utilizan hablas de transición del catalán al aragonés.

Zona catalonparlante enmarcada dentro de Aragón

La Franja de Aragón dentro del mapa de los Países Catalanes

En Francia también cerca de 145.000 personas hablan catalán (hay más que lo entienden). Se trata de lo que se llama ‘Cataluña Norte’. Esta zona pertenece actualmente al departamento de los Pirineos Orientales y la ciudad más imporante es Perpiñán, pero perteneció a Cataluña hasta 1659, cuando Felipe IV de Castilla y III de Aragón firmó el Tratado de los Pirineos, mediante el cual otorgaba estas zonas a Francia para poner fin a un conflicto con el país vecino; finalmente en 1700 se prohibió el uso de la llengua, aunque ha persistido hasta hoy. Actualmente Francia no reconoce la cooficilidad de la lengua como lo hace España en Cataluña y en la Comunidad Valenciana, pero el 10 de diciembre de 2007 el Consejo General de los Pirineos Orientales declaró la cooficialidad de la lengua.

Ubicación de Cataluña Norte respecto a Cataluña

Comarcas de Cataluña Norte en los Países Catalanes

La televisión francesa France 3 hace los informativos regionales en catalán en esta zona:

Quizá el caso más curioso es el de la ciudad del Alguero, en la isla de Cerdeña, donde aún se habla catalán, aunque allí es denominado ‘alguerés’. Esta ciudad, que supera los 40.000 habitantes, se levantó contra el rey de Aragón (a quien pertenecía la ciudad) Pedro el Ceremonioso, y a raíz de esto se expulsó a su población y repobló la ciudad con gente catalonoparlante. El catalán fue la lengua mayoritaria hasta el siglo XX, en el cual la inmigración de habla sarda y el desarrollo de los medios de comunicación en italiano hicieron que tanto el sardo como el italiano ganasen hablantes. A pesar de todo, el catalán es la primera lengua del 22,4% de los alguereses, según datos de 2004. Desde 1997 el catalán tiene reconocimiento legislativo en el Alguero.

Muestra del catalán del Alguero:

El valencià a Múrcia / El valenciano en Murcia

Sabíeu que en una zona de Múrcia es parla valencià? Concretament parlem de la serra d’El Carxe, que toca per l’est amb la província d’Alacant. Aquesta zona pertany als municipis murcians de Iecla, Jumella i Favanella, i té al voltant de set-cents habitants. Es té coneixement que es parla des del segle XIX, i tot i que no té caràrter oficial, al municipi de Iecla l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en fa classes a petició de l’ajuntament.

El motiu de que s’hi parli valencià es deu a que aquestes terres estaven despoblades des del segle XVII, després de l’expulsió dels moriscos i va ser a finals del segle XIX quan gent de la zona del Vinalopó (Alacant) hi van emigrar i s’hi van establir, portant la seva llengua.

Us deixo uns enllaços d’interès:

http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Carxe
http://www.carxe.blogspot.com/
http://llengua.org/dmoz/2171

Localització del Carxe en la Regió de Múrcia

El Carxe i la seva frontera amb Alacant

————————————————————————–

¿Sabíais que en una zona de Murcia se habla valenciano? Concretamente hablamos de la sierra de El Carche, que linda por el este con la provincia de Alicante. Esta zona pertenece a los municipios de Yecla, Jumilla y Favanella, y tiene alrededor de setecientos habitantes. Se tiene conocimiento de que se habla desde el siglo XIX, y a pesar de que no tiene carácter oficial, en el municipio de Yecla la Academia Valenciana de la Lengua da clases a petición del ayuntamiento.

La razón de que se hable valenciano se debe a que estas tierras estaban despobladas desde el siglo XVII, después de la explusión de los moriscos y fue a finales del siglo XIX cuando gente de la zona de Vinalopó (Alicante) emigraron y se establecieron allí, llevando consigo su lengua.

Os dejo un enlace de interés:

http://es.wikipedia.org/wiki/El_Carche

Localización de El Carche en la Región de Murcia

El Carche y su frontera con Alicante